Un esquelet de fusta
i el so greu del fagot.
i el so greu del fagot.
Somriure del titella
i cant de les actrius.
La foscor de la sala
és una immensa orella.
El conte de la sopa
arriba al Rosselló.
Poesia de les flors
i dels accents pillets.
Crueltat europea
amb els desconeguts.
En Martí mitjancer
permet a l'Alma trista
de preparar la sopa
amb tres pedres del món.
I al final de tot,
una flor de calèndula
és record de la Jula
i sal nova de vida.
