No em diguis «t'estimo»
per omplir el buit sonor
dels esguards.
Espera. Invita'm a passejar
a la fresca, a la vora del
mar. Ensenya'm el nom de
les petxines que esclafem,
sense adonar-nos-en, mentre
caminem de bracet, lentament.
No em diguis «t'estimo»,
parla'm del vol dels ocells
lents i majestuosos.
Inventa la xerrameca confusa
dels insectes nouvinguts que
esclafem, sense adonar-nos-en.
No em diguis «t'estimo»,
aprèn a estimar, calla't i cull,
del ram, l'absent esperada.
