La meva tinta no és pas de sang ni de suor.
Beu de les vides alienes, pròximes o casuals.
La millor, la més blava i espessa, ve de les
persones estimades: veu, gestos, escriptura.
No conec pas el teatre. El seu món, la seva
gramàtica. I si a vegades em veieu en funàmbul
de circ, no és mérit meu. Hauré llegit una amiga,
o un amic, hauré tractat d'entendre l'univers per
la seva mà pacient o bullint. Deia Cioran que s'havia
fet secretari de les seves sensacions. Jo poeta dels amics.
