T'escric en català sense traduir-te res.
Et sorprens perquè llegeixes que t'estic
tutejant. No t'amoinis que ens tractem
així, a Catalunya. Observes les lletres,
les compares amb les teves. Són iguals
o gairébé. Com els ossos dels blancs i
dels negres, com els somriures dels homes,
la seva rialla espontània. Poques diferències,
un mateix amor a la llengua i a la gent.
