Com passant per terres altes,
un ventijol fred m'ha despertat.
Portava aromes de garrofes
i nostàlgia de flors de taronger.
La nit és fosca i a l'aguait, com
esperant unes campanades
matineres, de poble, sis o set,
i el caliu tendre de l'amistat.
Vindrà aviat un dia de camins,
amb pols sorrenca i ombra de
vellut. Els nanos jugaran i jo,
amb tu, passaré per terres altes.
