Eren anys grisos a la ciutat
emboirada per a l'Anna Rosella
i els seus vuit anyets. Anys
d'escassetat i succedanis. Res
de Cola Cao ni Nocilla; en sortir
del cole, l'Anna s'enfilava als
garrofers i es menjava fruites
dolces amb gust de Lacasitos i
colors vius de països inassolibles.
Els diumenges, amb el seu pare,
l'Albertí, pujaven al Carmel, a
collir figues de moro, plenes de
punxes amargues i verinoses. Quan
fosquejava, tornaven al pis, amb
les mans vermelles i els ulls somiosos.
