vendredi 17 juillet 2020

Mira'm / Regarde-moi

Mira'm al cor, tot tancant els ulls.
Amb els dits de l'ànima, prims, inquiets.
Parla'm de les hores passades a la tardor,

dins els boscs que, gelosos, envolten la casa.
Dels bolets petits i olorosos : gírgoles suaus
i escaldabecs amargs, que s'amaguen en silenci.

Ensenya'm la complexitat del món i la seva bellesa,
el cruixir de passes lentes pels viaranys ombrosos
i la pressa de tornar a dintre per assaborir-les.

***

Regarde-moi dans le cœur, tout en fermant les yeux.
Avec les doigts de l'âme, minces, inquiets.
Parle-moi des heures passées en automne,

dans le bois qui, jaloux, entourent ta maison.
Des petits champignons odorants ; douces girolles
et russules amères, qui se cachent en silence.

Montre-moi la complexité du monde et sa beauté,
le craquement des pas lents dans les sentiers ombreux
et la hâte de revenir à l'intérieur pour les savourer.