T'imagino llegint, sola,
a l'ombra del til·ler,
un dissabte a la tarda,
mentre el sol, bondadós,
alenteix la seva cursa
i n'acaricia les branques
més altes. Summa arbor.
Llatí revifat, de la mà
de Virgili, o d'Horaci.
M'imagino un ventolí de
terra o una brisa marina,
xaloc o garbí de fantasia,
ajudant-te a passar pàgina
quan les paraules, el ritme
i la misteriosa perfecció
dels decasíl·labs retarda
la teva lectura i et torna
a un passat desconegut i
curiosament delejat, entre dues
espases, illa i continent, abans
que el sol, benévol, es pongui.
