Tanca els ulls i avança.
Lentament. Arronsa les cames,
a la gatzoneta, com un conill,
i acaricia amb la mà dreta
el que tens al davant. Què
sents? ... No contestis ara
i pensa en els meus cabells
embruixats. M'ho diràs després.
Deixa entrar el ventolí fosc
amb olors barrejats. No saps
quants ni quins són? ... No importa.
T'ho diré. Quan t'adorms i penses en mí,
vius el mateix que ara, encegat.
M'acaricies els cabells d'espígol
i romaní i els deixes engronsar-te.
