Escric amb molta emoció. En català, la seva llengua primera. Ha mort Juan Marsé i la seva Barcelona es desperta plorant.
Ha acompanyat gran part de la meva vida i no em deixarà fins a l'últim pensament. Em va ensenyar a conèixer la veritable Barcelona, humil, treballadora, menestral, amb amor i ironia. Em va invitar a compartir el seu «Barri mental» que ell mateix definia com un «cóctel de barriadas».
Estic segur que la Fueguiña, «dulce sol de nuestras esquinas» en Si te dicen que caí està plorant. Peró no pas plors de tristesa o desesperació sinò de goig i esperança.
En aquell període tan dur per al Cap i Casal de Catalunya, mig confinat, el Pijoaparte des del Bar Delicias ens anima a protegir-la perquè no deixi mai de ser una ciutat de pobles i barris.
