Al vespre, fosquet,
entre til·ler i cel,
una hamaca verda com
una vela d'esperança.
Vela, vetlla, veler.
Porta'm a una illa,
més enllà de l'oceà
furiós i de la rutina
casolana i deixa'm
llegir-hi mentre el sol
de sucre fos es pon.
Vela, vetlla, veler.
