Al marge del jardí petit,
la noguera està plorant.
La volen arrancar, l'any
que ve, per donar poca
fruita i dolenta.
Ai! Noguer, noguera...
Entre fusta i llenya,
l'avenir sembla tancat.
Però ets tan magre
que la carn escabetxada
no courà i el vell fuster
es desesperarà.
Ai! Noguer, noguera...
Escolta el meu consell:
amb la verdor del teu
fullatge, acaricia el braç
de Joana la ben formosa
i et salvaran la vida.
