A la meva filla Anaïs
Teatret a la tarda.
Agafarem el bus.
La nina al costat meu
cap a una sorpresa.
La sala del vilatge
nos rebrà a les fosques.
Amb l'olor de la fusta
i la veu dels actors.
No li som dit el tema,
ni el títol de la peça.
Tampoc el sabré jo,
que el teatre és sorpresa.
Tornarem a l'escola,
el cap ple de llumetes,
amb paraules nascudes
de boca dels actors.
