Pensant en el rostoll

La llum de les espigues
neix del pinzell voraç,
quan la foscor arriba,
desdibuixant el cel.

Són uns cabells de plata
sense rostre ni cap,
la llibertat del cant
a la fi del concert.

Ja penso en el rostoll
dels últims dies d'agost.
L'or batejant la terra,
embriagat de llum.

© Beni Ballesta