Mon arbre de l'amor

Estava l'amic tot sol, 

sots la ombra de un bell arbre.

                            Ramon Llull

Ha patit la sequera
sense dir-me mai res.
La seva fusta clara
s'ha tornat com d'or fosc.

I l'abril li ha fet néixer,
amb l'amor del seu nom,
unes fulles petites,
al cap de les branquetes.

Un arbre hermafrodita,
de l'amiga i l'amat
que em donarà ses flors
com un regal de núpcies.