Polsegós el camí
que surt dels barris alts,
cap als arbres del bosc
per trobar un poc d'ombra.
La nuesa del cel,
les finestres tancades.
Per corbes polsegoses
caminem lentament.
El fill parla d'ulleres
i de carrers frondosos.
La quietud del vilatge
a l'hora del dinar.
El bosc no queda lluny
mes la conversa dura.
L'entesa retrobada
ens asseca la boca.
Cantimplora sonora
amb tan poca aigua endins.
Un rierol de plata
per refer el camí.
