dimanche 17 mai 2015

Vorejant el canal / En longeant le canal

Vorejant el canal, fosquet,
camino per la sorra deixada
per milers de passejants.

Les meves sabates s'hi tenyen
de color de vida, pena i treball.
I quan miro l'aigua ennegrida pel

capvespre tan proper, no hi veig
la meva cara, sinó les cames cansades
i els esclops de fusta dels antics

sirgadors, homes de poques paraules
i força descominal, sense qui encara
jo seria un esclau sense rumb.

***

En longeant le canal, sur le tard,
je marche sur le sable laissé
par des milliers de promeneurs.

Mes souliers s'y teignent
de la couleur de la vie, de la peine et du travail.
Et quand je regarde l'eau noircie par

la tombée du soir si proche, je n'y vois pas
mon visage, mais les jambes fatiguées
et les sabots de bois des anciens

haleurs, hommes de peu de paroles
et à la force hors du commun sans qui
je serais encore un esclave sans but.