mardi 12 mai 2015

Veus oblidades

No tinc remembrança de les veus del passat,
tan estimades i que m'ensenyaren a amar.
L'àvia Antònia no em parlà mai en maonès;
només recordo un cert accent quan em dirigia
la paraula amb frases curtes, humils i càlides.
De l'avi Francesc, m'he perdut la veu de baritó.
I somric pensant com acabava les òperes que solia
cantar amb el mateix «ta-ta-tà...ta-ta-tà» que vaig
ensenyar als meus fills sense que en sabessin l'origen.
No tinc recordança de les veus del passat,
mes em guien les passes per aquest món ample i aliè.