"Les coses es mantenen...",
flueix la conversa entre
tres senyores ben pentinades.
L'una d'ella fa anys, la felicita l'amo,
però ja se'n va, deixant soletes les dues
amigues. Ja no xerren. Masteguen les pastes
salades amb els ulls grisos i tancats. Per un moment
penso en alguna tragèdia, la mort d'un estimat. Fins la
seva rialla. Enorme, com de nena. Som a Maó i m'hi trobo bé.
