lundi 11 mai 2015

As Llonguet

Comença el matí. Soroll de ferro pels carrers.
Per damunt de la pescateria, la gavina fa cercles
lents. Li veig l'ull fix, fosc de tanta mar profunda.

Unes passes més enllà, ja em trobo al Llonguet, com
cada dia, fent l'esmorzar, observant les persones que hi
entren, deixant un rastre salat de les seves vides. Stardust,

pols d'estrelles. Les parets en difonen una versió moderna,
per la Diana Krall. Acluco els ulls. Penso en aquest dies tan
fecunds. I escolto la veu parsimoniosa de les dones que xerren,

so necessari per al meu magí desterrat. Lluny, tan lluny, i tan a prop
a la vegada. Castellà i català es barregen, deixant una rastre de
càlida humanitat entre elles, entre noltros.