Sóc una esponja, una esponja callada.
M'arracano al Llonguet, a una taula estreta,
i des d'aquí ho veig tot, amb els meus ulls
miops. Però el que més m'agrada és sentir
M'arracano al Llonguet, a una taula estreta,
i des d'aquí ho veig tot, amb els meus ulls
miops. Però el que més m'agrada és sentir
les converses de la gent. com a la taula del
costat on, ara mateix, xerren plegats una noia,
la seva mare i els seus avis. Em fixo en la veu
cantant de la noia que porta la batuta, i en la de
costat on, ara mateix, xerren plegats una noia,
la seva mare i els seus avis. Em fixo en la veu
cantant de la noia que porta la batuta, i en la de
l'avi, llesta i apagada. Convivència pura com la
que voldria que existés a França. I que no trobo
enlloc, sinó amb els meus tan estimats amics.
Bé, deixo d'escriure... per a escoltar-los rallar.
que voldria que existés a França. I que no trobo
enlloc, sinó amb els meus tan estimats amics.
Bé, deixo d'escriure... per a escoltar-los rallar.
