Insomnis en català que em desperten amb
la cega necessitat d'escriure. Encenc la llum,
el fred salat em frega les espatlles. Tinc gana.
M'espera encara un grapat d'hores de son.
Penso en les hores passades, els amics retrobats,
la carn a distància i l'alè de l'amor compartit.
Tot se'm barreja en la ment. Passat, present, França,
Menorca. He perdut la Tramuntana i em crida el Xaloc.
Si agafés el cotxe, de llums enceses, podria anar a la
Cova d'en Xoroi a dues passes de la platja. Mes no
hi trobaria Dominique ni Margaret. El temps, cruel,
se les empassà deixant-me orfe de les il·lusions del ball.
