Poetes i músics

al Bep Mercadal i a la casualitat que ens ha reunit

Poetes i músics s'entenen la mar de bé. Tenen
els seus llenguatges que s'agermanen fosquet.

Si un dia un desconegut em demanés perquè escric,
segur que li contestaria: perquè no sé tocar cap instrument.

Fa mesos que em trobo amb músics. Cadascú d'ells m'ensenya
alguna coseta. Avui, fa uns quants minuts se m'han apropat

un somriure i una paraula emocionada. Hem xerrat. Més aviat
l'he escoltat. Emocionat. Amb poques paraules en Bep m'ha fet

un retrat viu i sentit del meu cosí Lluis, son amic de tota la vida.
La poesia era ell mateix. No pas els meus versos inhàbils que

traten de reproduir les meves impressions. Un dia, mon pare em
va dir que desapareixiem al mateix moment de la nostra mort.

Ara li puc dir que no. Lluis segueix viu. Més que mai. Gràcies Bep.