Un sopar

Ampla era la taula. Tan blanca
com l'escenari que acabàvem
de deixar. Erem tres. Xerràvem
i reíem. Parlàvem del temps passat,

de la llengua i de la vida, del futur
sàbiament projectat en un bar
literari. En Pere havia preparat unes
delícies en parella: uns carbassons

pàl·lids de bacallà farcits. Després
vingueren els pèsols i la vedella tendra.
De l'illa no era pas el vi més d'ella ens
parlava. Foren hores riques, de nostàlgia
pressentida.